MUSICSHOW

CAPITULO SEXTO

El assaig va continuar, el director va donar les instruccións al archivero per a baixar dos tonos la tonalitat de la partitura que estaven assaigant  i el timbalero que era molt cabronet va agafar la partitura del solista que no hi havia vingut i li va canviar uns quants belmols i sostinguts  per a donar un escarment a eixe music que es pensaba que era el millor del mon.

Un dia va arribar al assaig el director i es va quedar sorprengut al vore que estaven tots els musics sentats. Estaven fent escales, feien embocadura i s´estaven estudiant les partitures. Fins i tot estaven els musics que arribaven tard o els que estaven estudiant als conservatoris…

DIRECTOR: (Pensant  “sense parlar”)  Que raro. Toda la gente esperándome, sentados, estudiando…esto no me lo creo…¿estaré soñando?

DIRECTOR: EJEM,EJEM…Oye oboe…¿esto es un sueño?

OBOE: Sí maestro…esto es un sueño.

DIRECTOR: ¿Me puedes pellizcar?

OBOE: Claro que sí maestro…

El oboe li va pegar un repisco amb les unyes  en tot el cul, que cuan el  mestre va sentir eixe picor escozor va pegar un salt que es va quedar resoplant i anguantan-se les lágrimes a la tarima.

DIRECTOR:¡¡¡ “ ME KAWEN DENIA”!!! TE HAS PASAO DESGRACIAO…¿no decías que era un sueño?

OBOE: Si maestro…es un sueño de todos los directores del mundo, el ver a su banda al completo y preparada.

FLAUTA:  Mestre! Esque no t ´has enterat de que tenen que venir al assaig la televisió a gravar un documental?

DIRECTOR: Ahhh….con razón….

El mestre va saludar als musics i va preguntar al president de que anava el documental per a vore que tenien que fer.

El reportatge era d´ una televisió europea que es va interesar per les bandes de música i les segües costums. Lo més interesant era que farien entrevistes als musics i els preguntarien per els estudis…etc. El programa era molt conegut a Europa i el veien els directors de les orquestes més importants.

DIRECTOR: Bueno señores, vamos a calentar con el pasodoble “El Abanico”…caja... dá la entrada y yo os escucho desde lejos.

CAIXA: Tracatán, tracatán, tracatán-tán-tán.

BANDA: CHÁN, chán, taCháaaaan,chan.Tiroraríii,totíiito.Ta-ta-ta-táTa-ta-ta-tá ….CHAN,Chan,chan.

MELODÍA: Ninoniiii,Ninoníiii, Ninoniiiiiiiii……..

Mentres que sonava este bonico  pasodoble, van entrar els de la tele. El cámara que era un xic amb el cos atletic i la presentadora que era moooolt bonica.

TIMBAL: xhis-xhis! (susurrant) caixa. Mira quina xicona!

CAIXA:  Maremeuadelsenyó! QUIN MONUMENT!

La xica era molt guapa. Tenía els cabells d´or, el ulls verds,  era com una modelo d´eixes de Victoria Secrets i anava amb minifalda…i al pasar per davant del trompeta se li va caure el micrófono i al agachar-se a replegarlo el trompeta es va imaginar que li veía el cul i se li va posar el seu “membre” com un garrot i per a dissimular va possar la trompeta per a tapar-se.

DIRECTOR: A ver por favor…¿Quién está tocando con la sordina puesta?

FLISCORNO: A mi me sona per axí d´arrere, crec que es una trompeta.

TIMBALERO: JAJAJA!!  Maestro, es el trompeta que se ha empalmao y estaba tocando con la trompeta para abajo…para disimular….jajajajaja.

TROMPETA:  CALLA! CHIVATO!

TROMPETA SEGONA: CHÉ PRIMO! Corre a pixar a vore si se te passa!

TROMPETA: No me puc alçar...,se m´ha quedat encaixada.

TROMPETA TERCERA: Deixa´m  que estire jo  a vore si puc sacarla…

TROMPETA: PERO TIRA SUAU QUE NO EM FAÇES MAL!!!

TROMBÓN: A vore que feu! Tant de estirar i al final amb tant de meneo voreu la que lieu…

TROMPETA: AAAAAHH! No me tires aixina que cada volta se me posa més duraaaaa.

TROMBÓN: JAJAJAJA, si ja  t´ho he dit jo…deixeume a mí…

El trombó va sacar el móvil i l´hi va ensenyar una foto d´internet en la que eixia un home de 85 anys en els ous penjant i arrugats i al trombó de repént li va pegar un “gatillazo” i es va desempalmar en dos segons….

CONTINUARÁ…”THE MUSICSHOW”

J.M.R.B

(PD. Si te gusta el musicshow, deja un comentario)

MUSICSHOW

CAPITULO QUINTO

(Nuevos episodios)

Después de unas cuantas décadas de historias y anécdotas nuestro Musishow comienza una nueva etapa con nuevos episodios e historias en las que voy a relatar. Si alguna persona se siente identificada en algún personaje, es puramente casualidad y deseo de corazón que no se sienta ofendida ya que hay que poner un poco de humor en la vida …

Con todos ustedes…

¡¡El Musicshow…nueva generación!

Van pasar uns anys en els que van haber molts cambis. Les xicones de la banda van aumentar, la banda va muntar de nivell, els homens cada volta se pareixen més a les dones y les dones se pareixen més als homens…La gent jove porta pantalons sense cinturó i van ensenyant la raja del cul, les xiques ja no lleven bragues, ara es possen tirachines, están de moda els tatuatjes, els piercings, qui no porta un móvil amb wasap está desfasat i si no tens twiter o facebook no te enteres de res…

Director: Hola compañeros, soy el nuevo director y quiero expresar mi gran sincera gratitud por confiarme el cargo de director de esta banda y espero que nos llevemos bien para poder hacer lo que nos gusta a todos…Música…

Musics: (aplausos) plas,plas,plas…..!!!!

Platillero: qui es este nou director?

Caixa: Este es un fenómeno, m´han dit que te uns cuants premis internacionals de dirección i ha dirigit més de doscentes bandes de música.

Bombo:  Pos si ha dirigit tantes bandes es per dos motius…o perque es molt bó o perque es tant roín que no el volen en ninguna…jajajaja.

Baixos: jajaja, xé no sigues cabronet bombero.

Director: Hoy tenenos un ensayo especial. Viene a cantar un tenor, porque hay que hacer un baile de danzas populares con una canción que se llama el Ball Xafat de Marivient.

Vamos arriba i empezamos con la música…

Banda: Chán, tatachán, tata, CHAN CHAN CHAN , tatachán,…..

Solista: Alçat la falda chiqueeeetaaa…aaa……

Alçat la falda chiqueeetaaaa…aaa….

Vull voret el conilleeeee….eee…etttt

Si me deixes que tel tooooquee…eeee

Jo me deixaré tambeeee…eee.eeeee

Jo me deixaréeeee…..eeee..eeee…eeeee

Ta….aaaa…aaaa..aaaa…aaaaaambé.

Banda: Pum.

Director: ahora repetimos da capo la música i siguen bailando con castañuelas, y seguimos con la segunda copla…

Banda: Chán, tatachán, tata, CHAN CHAN CHAN , tatachán,…..

Solista: Les xiques de la malláaa…aaa…aaaaa……

Les xiques de la malláaa…aaaa..Aaaaa….

Al pixorro diuen peee….ne…eeeeee

A la figa diuen…..cho….choooooooo….ooooo

I tetas a les mameeee….eee….eelleeeeess….

Iiiii tetas a le…eeee..eee..eeesss

Ma….aaa..aaa…aaa…..me..ee…lles.

Diretor: muy bien, volvemos da capo y vamos a por la ultima copla…

Banda: Chán, tatachán, tata, CHAN CHAN CHAN , tatachán,…..

Solista: Tot el dia estic fent pleeeeita….aaa…..

Tot el dia estic fent pleeeita….aaaa.aaaa….

Sense pegar un polveee…eee…eeeet

Maldita siga la ple…eee..eita…..aaaa…

I el espart de Marivie…eeee..eeeent

I el espart de ma…aaa..aaa…aaaa….

ri.iii.iii.iii….iiiivient.

 Director: Muy bien, esto ha salido estupendo. Me gusta mucho la arraigada música popular y este es un gran ejemplo en que hay que saber que el buen músico debe de tocar todo tipo de música, ya sea clásica, moderna, popular…etc. Porque no hay que creerse que porque uno esté estudiando grado superior va a ser más listo que un compañero que no tenga estudios, a veces vale más la experiencia que la técnica y es muy importante asistir a todos los ensayos, porque la COMPLICIDAD  es muy importante.

Flauta: Complicitat! Eixa paraula es molt bonica, me sona de algo pero no em recorde de que pot ser….Segurament quan la vaig sentir estaría molt relatxada.

Oboe: Sí , a mi tambe me sona de algo….

La banda va seguir ensallant un parell de pasodobles y el bolero de ravel i el mestre estaba un poquet mosquejat perque faltaba molta gent al ensayo.

Van fer un xiquico descans per a vore si venia la gent que faltava i els musics comentaven lo seguent….

Saxo: Xé, asto no pot seguir així. Esta gent que no ve a ensallar perque sempre están ocupats els tenim que donar un escarment.

Clarinet: Si que es veritat, se pensen que perque están estudiant tenen bastant en  venir al últim ensayo y després al concert….

Fagot:  Si, i luego quan s´equivoquen diuen que ells ho han fet bé, que és la banda la que s´ha equivocat…

Trompeta: anem a parlar amb el mestre a vore si fem algo…

Timbalero: No li digueu res…que se me ha ocurrit  una idea….jajajaja….que me pixe de la risa….jajajajajajaja

Musics: Conta desgraciat! Que tú tens unes idées molt macabres….jejeje

El timbalero tenía fama de tindre mala llet! I quan gastaba bromes era únic.

Platillero: No sigues cabronet que una vegada se te va ocurrir de posar polvos pica-pica en el rollo del paper del wáter de una estació de autobusos i quan la gen de llarg recorregut paraven per a evacuar…eixien tots en un picor de cul que quan anaben anant, pareixia el desfile de la pasarela cibeles…jajajajajajaja

Musics: Vinga contamos la idea que has tingut.

Timbalero: pos se me ha ocurrit que cuan tinga que entrar amb el solo, anem a posarl- hi al paper el dia del concert uns quants sostinguts i bemols, i com el mestre ha dit que tenim que vaixar la tonalitat de la canció un parell de tonos ….ja voreu quina cantá pegará el solista quan toque ell a soletes….jejejejeje.

Requint: Li está ben merescut per prepotent. Aixó sonará a rayos  I seguramen se té que posar més colorat que el cul dels que se van llimpiar amb el paper del wáter amb polvos pica-pica….

Musics: JAJAJAJAJA….JAJAJAJAJA…..JAJAJAJAJAJAJA…….

CONTINUARÁ…”THE MUSICSHOW”

J.M.R.B

Caputulo 4

MUSICSHOW

CAPITULO CUARTO

Després de uns díes de descans per totes les coses que van pasar al capítol anterior, la nostra banda va ser requerida per tocar en les festes d´ un poble de al costat…

Director: Vinga anem tots al autobús que se mos fará tard. No vos oblideu de agafar tots els instruments y les partitures.

Baix: Mestre mos lleven també la bandera?

Trompeta: Clar que sí home, que la bandera es la nostra mare, i a demés segur que després ens donarán un  corbatí d´eixos de record i una plaqueta.

Flauta: Pos millor que ens donen un ví d´eixos de honor, amb una bona menllorá…

Una vegada carregat l´autobús amb tots els trastos, van arrancar carrer p´abaix amb la il.lusió de anar a donar un bon concert i pasar un bon rato amb la companyia de bons amics en eixe poble en el que els més majors teníen per a contar moltes anécdotes de quan eren jovens…

Saxo Alto:  Una volta en la que vam anar a tocar a estes festes, m´hen recorde que van soltar un bou en una plaça. Vam tocar el Gato Montés i hi havia un borracho que es va posar a ballar en mig de la plaça i no es va donar comte que venía el bou….jajaja….li va pegar un revolcón que del pasme se li va pasar la borrachera…

Trompeta: Jo m´hen recordé del Tio ”ChinPún” (el que tocaba el bombo amb el platillos enganchats) sempre que pasaba al costat d´ una xicona li tiraba algún piropo y una vegada li va tocar el cul a una morenaça…que quan es va girar…resulta que era un  Heavy Metal deixos amb melena i del pasme es va liar amb el bombo i els platillos i va destrosar el pasodoble que estavem tocant… jajaja…

Tamborista: vos conte un xiste?

Musics: Vinga vale…

Tamborista: Va un music al metge i li diu…Doctor,doctor…que m´he ha eixit un pixorro en la front…i diu el metge…pos veste´n al oculista….Al oculista per que?...perque quan t´éixen el collons no vorás res….

Musics:…JAJAJAJAJAJAJA….!!

Trombó: Vaig a contarvos el del tio que li clavaba el dit en el cul i adivinaba quino era…

Musics: Ja,ja,ja….eixe es molt bó…

Baix: Jo em sé uno de unes monjetes….

Platillero: Lava, lava, con Mimosín, que deja la ropa como un jazmín…i huele….

Oboe: Ja,ja,ja… i las bragas de la agüela?....jajajaja

Entre chiste i chiste el camí es va fer molt curt i van arrivar al poble. Allí estaven aguardant tota la gent als musics i les xicones solteres del poble estaven de per allí pasejant per a vore si se ligaven a algún foraster…

Trompa: Xé Clarinet! No es eixa de allí la xicona que es va enamorar de tú l´ any passat? Je,je,je…

Clarinet: Ostres! Si que es veritat, Ja m´han fotut.

Requint: Per qué t´han fotut?

Clarinet: Esque l´any pasat em vaig posar content amb uns xatets de ví  i m´hen vaig enrrollar amb ella, lo que pasa es que quan se me va passar la bufa vaig vore que era molt lletja I li vaig posar la escusa de que jo m´hen anaba de soldat profesional al extranger i que no tornaría més de per açí…

Requint: Bueno no te preocupes, li pots dir que tens un germá besson i ja está…

Clarinet: Ja vorem si cola, que jo me posse mólt nerviós i segur que me pilla…

Director: Bueno anem a descarregar pronte que tenim que fer un pasacarrers i anar a replegar a les reines i les autoritats.

Una volta tot arreglat van formar la Banda i van posar el pasodoble Xávia…

Caixa: Tracatán….tracatán…tracatán, tan, tan…

Banda: CHÁN! Ti-ti-ti-ti-ti-Na-na-naaaaaa….Na-na-na-Nánanaaaaa….na-na-na-náaaaaa

Na-na-nana-nanaaaaa…Pon-pón-Pón-pon…

Van arreplegar a les reines i les autoritas i es van dirigir a la plaça del bous que era el puesto a on teníen que donar el concert. La plaça estava tota plena, una vegada tots el musics al escenari va acomençar el acte…

Presentador: Señoras y señores, bienvenidos al gran concierto que esta noche…

Timbalero: (susurrant). Caixa! Mireu quines xicones hi han allí en la segona fila…

Caixa: Ja les he fichát! Están molt bé, a vore si luego mos les liguem i li donem el facebook.

Trombóns: Xè els tios estos! Ara amb les noves tecnologies sempre están enganchats en els ordinadors, en lo natural que era abans quan te ligaves a una xicona i mos manavem cartes d´amor o per teléfono. Ara sempre están en els chats i els mensajets…

Presentador:  Y con todos ustedes la Banda….

I va entrar el director, i tots el musics es van posar de peus…La gent aplaudía  i el director va saludar al public, li va donar la má al clarinet principal y va fer el gest a la banda per a que se asentará…i al trompeta si li va escapar un pet…

Trompeta: Prrrummm!

Trompeta segona:Xé cochino, no acomenses que ja vas vore la que vas liar l´altre día…

Trompeta: perdón, que esque se me ha escapat, tant de temps en el autobús i luego el pasacalles i no m`ha donat temps de evacuar…

Trompeta segona: Bueno no pasa res, pero intenta tirarte els pets a temps en els compasos forts, jajaja.

La banda va donar una primera part de concert extraordinaria i la gent estava molt contenta pero no tota la gent. Hi havia una xicona al public que va reconeixer al clarinet i en el descans de la primera part s´hen va anar a per ell.

Xicona del poble: Desgrasiat! Sensevergonya!  Com t´agafe …te arranque el ous!!!

Clarinet: Socorro!! Auxili! Que esta tia está botja!

Xicona del poble: Pero tu no me vas dir que t´hen anàves al estranger de militar?

Clarinet: Crec que me has confundit amb el meu germá que som bessons!

Xicona del poble: Ay! Quina vergonya, perdona´m, no savia que ereu bessons.

Clarinet: No te preocupes, si vols luego en acabar xarrem y mos fem uns xorrets!

Xicona del poble: Molt bé, luego anem a la Berbena y te presente a les meues amigues.

Clarinet: D´acord, aixina quedem, bonica!

Requint: Pero tonto els ous que has fet, que  al final va a pillarte que eres un trolero!

Clarinet: No pasa res, esque m´he enamorat d´una de les segues amigues que ja la he fichat…jajaja i esque ja estic molt de temps a dos veles, que no em menje ni una rosca.

Musics: Este tio no té solució, es fica ell a soles en uns berengenals…

El concert va continuar i quan estava a pun de acabar… va caure uná troná deixes amb aparell, electric, aigua a caudals y fins a una granizá que  va fer que tingueren que tornarse pal poble corrent, sense vi d´honor, sense plaqueta i corbatín i el clarinetista fotut, sense menjarse una rosca…

CONTINUARÁ…”THE MUSICSHOW”

J.M.R.B