domingo, 12 de febrero de 2012

Caputulo 4

MUSICSHOW

CAPITULO CUARTO

Després de uns díes de descans per totes les coses que van pasar al capítol anterior, la nostra banda va ser requerida per tocar en les festes d´ un poble de al costat…

Director: Vinga anem tots al autobús que se mos fará tard. No vos oblideu de agafar tots els instruments y les partitures.
Baix: Mestre mos lleven també la bandera?
Trompeta: Clar que sí home, que la bandera es la nostra mare, i a demés segur que després ens donarán un  corbatí d´eixos de record i una plaqueta.
Flauta: Pos millor que ens donen un ví d´eixos de honor, amb una bona menllorá…

Una vegada carregat l´autobús amb tots els trastos, van arrancar carrer p´abaix amb la il.lusió de anar a donar un bon concert i pasar un bon rato amb la companyia de bons amics en eixe poble en el que els més majors teníen per a contar moltes anécdotes de quan eren jovens…

Saxo Alto:  Una volta en la que vam anar a tocar a estes festes, m´hen recorde que van soltar un bou en una plaça. Vam tocar el Gato Montés i hi havia un borracho que es va posar a ballar en mig de la plaça i no es va donar comte que venía el bou….jajaja….li va pegar un revolcón que del pasme se li va pasar la borrachera…
Trompeta: Jo m´hen recordé del Tio ”ChinPún” (el que tocaba el bombo amb el platillos enganchats) sempre que pasaba al costat d´ una xicona li tiraba algún piropo y una vegada li va tocar el cul a una morenaça…que quan es va girar…resulta que era un  Heavy Metal deixos amb melena i del pasme es va liar amb el bombo i els platillos i va destrosar el pasodoble que estavem tocant… jajaja…
Tamborista: vos conte un xiste?
Musics: Vinga vale…
Tamborista: Va un music al metge i li diu…Doctor,doctor…que m´he ha eixit un pixorro en la front…i diu el metge…pos veste´n al oculista….Al oculista per que?...perque quan t´éixen el collons no vorás res….
Musics:…JAJAJAJAJAJAJA….!!
Trombó: Vaig a contarvos el del tio que li clavaba el dit en el cul i adivinaba quino era…
Musics: Ja,ja,ja….eixe es molt bó…
Baix: Jo em sé uno de unes monjetes….
Platillero: Lava, lava, con Mimosín, que deja la ropa como un jazmín…i huele….
Oboe: Ja,ja,ja… i las bragas de la agüela?....jajajaja

Entre chiste i chiste el camí es va fer molt curt i van arrivar al poble. Allí estaven aguardant tota la gent als musics i les xicones solteres del poble estaven de per allí pasejant per a vore si se ligaven a algún foraster…

Trompa: Xé Clarinet! No es eixa de allí la xicona que es va enamorar de tú l´ any passat? Je,je,je…
Clarinet: Ostres! Si que es veritat, Ja m´han fotut.
Requint: Per qué t´han fotut?
Clarinet: Esque l´any pasat em vaig posar content amb uns xatets de ví  i m´hen vaig enrrollar amb ella, lo que pasa es que quan se me va passar la bufa vaig vore que era molt lletja I li vaig posar la escusa de que jo m´hen anaba de soldat profesional al extranger i que no tornaría més de per açí…
Requint: Bueno no te preocupes, li pots dir que tens un germá besson i ja está…
Clarinet: Ja vorem si cola, que jo me posse mólt nerviós i segur que me pilla…
Director: Bueno anem a descarregar pronte que tenim que fer un pasacarrers i anar a replegar a les reines i les autoritats.

Una volta tot arreglat van formar la Banda i van posar el pasodoble Xávia…

Caixa: Tracatán….tracatán…tracatán, tan, tan…
Banda: CHÁN! Ti-ti-ti-ti-ti-Na-na-naaaaaa….Na-na-na-Nánanaaaaa….na-na-na-náaaaaa
Na-na-nana-nanaaaaa…Pon-pón-Pón-pon…

Van arreplegar a les reines i les autoritas i es van dirigir a la plaça del bous que era el puesto a on teníen que donar el concert. La plaça estava tota plena, una vegada tots el musics al escenari va acomençar el acte…

Presentador: Señoras y señores, bienvenidos al gran concierto que esta noche…
Timbalero: (susurrant). Caixa! Mireu quines xicones hi han allí en la segona fila…
Caixa: Ja les he fichát! Están molt bé, a vore si luego mos les liguem i li donem el facebook.
Trombóns: Xè els tios estos! Ara amb les noves tecnologies sempre están enganchats en els ordinadors, en lo natural que era abans quan te ligaves a una xicona i mos manavem cartes d´amor o per teléfono. Ara sempre están en els chats i els mensajets…
Presentador:  Y con todos ustedes la Banda….

I va entrar el director, i tots el musics es van posar de peus…La gent aplaudía  i el director va saludar al public, li va donar la má al clarinet principal y va fer el gest a la banda per a que se asentará…i al trompeta si li va escapar un pet…

Trompeta: Prrrummm!
Trompeta segona:Xé cochino, no acomenses que ja vas vore la que vas liar l´altre día…
Trompeta: perdón, que esque se me ha escapat, tant de temps en el autobús i luego el pasacalles i no m`ha donat temps de evacuar…
Trompeta segona: Bueno no pasa res, pero intenta tirarte els pets a temps en els compasos forts, jajaja.

La banda va donar una primera part de concert extraordinaria i la gent estava molt contenta pero no tota la gent. Hi havia una xicona al public que va reconeixer al clarinet i en el descans de la primera part s´hen va anar a per ell.

Xicona del poble: Desgrasiat! Sensevergonya!  Com t´agafe …te arranque el ous!!!
Clarinet: Socorro!! Auxili! Que esta tia está botja!
Xicona del poble: Pero tu no me vas dir que t´hen anàves al estranger de militar?
Clarinet: Crec que me has confundit amb el meu germá que som bessons!
Xicona del poble: Ay! Quina vergonya, perdona´m, no savia que ereu bessons.
Clarinet: No te preocupes, si vols luego en acabar xarrem y mos fem uns xorrets!
Xicona del poble: Molt bé, luego anem a la Berbena y te presente a les meues amigues.
Clarinet: D´acord, aixina quedem, bonica!
Requint: Pero tonto els ous que has fet, que  al final va a pillarte que eres un trolero!
Clarinet: No pasa res, esque m´he enamorat d´una de les segues amigues que ja la he fichat…jajaja i esque ja estic molt de temps a dos veles, que no em menje ni una rosca.
Musics: Este tio no té solució, es fica ell a soles en uns berengenals…

El concert va continuar i quan estava a pun de acabar… va caure uná troná deixes amb aparell, electric, aigua a caudals y fins a una granizá que  va fer que tingueren que tornarse pal poble corrent, sense vi d´honor, sense plaqueta i corbatín i el clarinetista fotut, sense menjarse una rosca…

CONTINUARÁ…”THE MUSICSHOW”
J.M.R.B