MUSICSHOW
CAPITULO SEXTO
El assaig va
continuar, el director va donar les instruccións al archivero per a baixar dos
tonos la tonalitat de la partitura que estaven assaigant i el timbalero que era molt cabronet va
agafar la partitura del solista que no hi havia vingut i li va canviar uns
quants belmols i sostinguts per a donar
un escarment a eixe music que es pensaba que era el millor del mon.
Un dia va arribar al
assaig el director i es va quedar sorprengut al vore que estaven tots els
musics sentats. Estaven fent escales, feien embocadura i s´estaven estudiant
les partitures. Fins i tot estaven els musics que arribaven tard o els que
estaven estudiant als conservatoris…
DIRECTOR: (Pensant “sense
parlar”) Que raro. Toda la gente esperándome,
sentados, estudiando…esto no me lo creo…¿estaré soñando?
DIRECTOR: EJEM,EJEM…Oye oboe…¿esto es un sueño?
OBOE: Sí maestro…esto es un sueño.
DIRECTOR: ¿Me puedes pellizcar?
OBOE: Claro que sí maestro…
El oboe li va pegar
un repisco amb les unyes en tot el cul,
que cuan el mestre va sentir eixe picor
escozor va pegar un salt que es va quedar resoplant i anguantan-se les lágrimes
a la tarima.
DIRECTOR:¡¡¡ “ ME KAWEN DENIA”!!! TE HAS PASAO DESGRACIAO…¿no
decías que era un sueño?
OBOE: Si maestro…es un sueño de todos los directores del
mundo, el ver a su banda al completo y preparada.
FLAUTA: Mestre! Esque
no t ´has enterat de que tenen que venir al assaig la televisió a gravar un
documental?
DIRECTOR: Ahhh….con razón….
El mestre va saludar
als musics i va preguntar al president de que anava el documental per a vore
que tenien que fer.
El reportatge era d´ una televisió europea que es va interesar per les bandes de música i les segües
costums. Lo més interesant era que farien entrevistes als musics i els
preguntarien per els estudis…etc. El programa era molt conegut a Europa i el
veien els directors de les orquestes més importants.
DIRECTOR: Bueno señores, vamos a calentar con el pasodoble “El
Abanico”…caja... dá la entrada y yo os escucho desde lejos.
CAIXA: Tracatán, tracatán, tracatán-tán-tán.
BANDA: CHÁN, chán, taCháaaaan,chan.Tiroraríii,totíiito.Ta-ta-ta-táTa-ta-ta-tá
….CHAN,Chan,chan.
MELODÍA: Ninoniiii,Ninoníiii, Ninoniiiiiiiii……..
Mentres que sonava
este bonico pasodoble, van entrar els de
la tele. El cámara que era un xic amb el cos atletic i la presentadora que era
moooolt bonica.
TIMBAL:
xhis-xhis! (susurrant) caixa. Mira quina xicona!
CAIXA: Maremeuadelsenyó! QUIN MONUMENT!
La xica era molt
guapa. Tenía els cabells d´or, el ulls verds, era com una modelo d´eixes de Victoria Secrets
i anava amb minifalda…i al pasar per davant del trompeta se li va caure el
micrófono i al agachar-se a replegarlo el trompeta es va imaginar que li veía
el cul i se li va posar el seu “membre” com un garrot i per a dissimular va
possar la trompeta per a tapar-se.
DIRECTOR: A ver por favor…¿Quién está tocando con la sordina
puesta?
FLISCORNO: A mi me sona per axí d´arrere, crec que es una
trompeta.
TIMBALERO: JAJAJA!! Maestro,
es el trompeta que se ha empalmao y estaba tocando con la trompeta para abajo…para
disimular….jajajajaja.
TROMPETA: CALLA!
CHIVATO!
TROMPETA SEGONA: CHÉ PRIMO! Corre a pixar a vore si se te
passa!
TROMPETA: No me puc alçar...,se m´ha quedat encaixada.
TROMPETA TERCERA: Deixa´m
que estire jo a vore si puc
sacarla…
TROMPETA: PERO TIRA SUAU QUE NO EM FAÇES MAL!!!
TROMBÓN: A vore que feu! Tant de estirar i al final amb tant
de meneo voreu la que lieu…
TROMPETA: AAAAAHH! No me tires aixina que cada volta se me
posa més duraaaaa.
TROMBÓN: JAJAJAJA, si ja
t´ho he dit jo…deixeume a mí…
El trombó va sacar el
móvil i l´hi va ensenyar una foto d´internet en la que eixia un home de 85 anys
en els ous penjant i arrugats i al trombó de repént li va pegar un “gatillazo”
i es va desempalmar en dos segons….
CONTINUARÁ…”THE MUSICSHOW”
J.M.R.B
(PD. Si te gusta el musicshow, deja un comentario)
