jueves, 21 de junio de 2012


MUSICSHOW

CAPITULO SEXTO


El assaig va continuar, el director va donar les instruccións al archivero per a baixar dos tonos la tonalitat de la partitura que estaven assaigant  i el timbalero que era molt cabronet va agafar la partitura del solista que no hi havia vingut i li va canviar uns quants belmols i sostinguts  per a donar un escarment a eixe music que es pensaba que era el millor del mon.

Un dia va arribar al assaig el director i es va quedar sorprengut al vore que estaven tots els musics sentats. Estaven fent escales, feien embocadura i s´estaven estudiant les partitures. Fins i tot estaven els musics que arribaven tard o els que estaven estudiant als conservatoris…

DIRECTOR: (Pensant  “sense parlar”)  Que raro. Toda la gente esperándome, sentados, estudiando…esto no me lo creo…¿estaré soñando?
DIRECTOR: EJEM,EJEM…Oye oboe…¿esto es un sueño?
OBOE: Sí maestro…esto es un sueño.
DIRECTOR: ¿Me puedes pellizcar?
OBOE: Claro que sí maestro…
El oboe li va pegar un repisco amb les unyes  en tot el cul, que cuan el  mestre va sentir eixe picor escozor va pegar un salt que es va quedar resoplant i anguantan-se les lágrimes a la tarima.
DIRECTOR:¡¡¡ “ ME KAWEN DENIA”!!! TE HAS PASAO DESGRACIAO…¿no decías que era un sueño?
OBOE: Si maestro…es un sueño de todos los directores del mundo, el ver a su banda al completo y preparada.
FLAUTA:  Mestre! Esque no t ´has enterat de que tenen que venir al assaig la televisió a gravar un documental?
DIRECTOR: Ahhh….con razón….
El mestre va saludar als musics i va preguntar al president de que anava el documental per a vore que tenien que fer.
El reportatge era d´ una televisió europea que es va interesar per les bandes de música i les segües costums. Lo més interesant era que farien entrevistes als musics i els preguntarien per els estudis…etc. El programa era molt conegut a Europa i el veien els directors de les orquestes més importants.
DIRECTOR: Bueno señores, vamos a calentar con el pasodoble “El Abanico”…caja... dá la entrada y yo os escucho desde lejos.
CAIXA: Tracatán, tracatán, tracatán-tán-tán.
BANDA: CHÁN, chán, taCháaaaan,chan.Tiroraríii,totíiito.Ta-ta-ta-táTa-ta-ta-tá ….CHAN,Chan,chan.
MELODÍA: Ninoniiii,Ninoníiii, Ninoniiiiiiiii……..
Mentres que sonava este bonico  pasodoble, van entrar els de la tele. El cámara que era un xic amb el cos atletic i la presentadora que era moooolt bonica.
TIMBAL: xhis-xhis! (susurrant) caixa. Mira quina xicona!
CAIXA:  Maremeuadelsenyó! QUIN MONUMENT!
La xica era molt guapa. Tenía els cabells d´or, el ulls verds,  era com una modelo d´eixes de Victoria Secrets i anava amb minifalda…i al pasar per davant del trompeta se li va caure el micrófono i al agachar-se a replegarlo el trompeta es va imaginar que li veía el cul i se li va posar el seu “membre” com un garrot i per a dissimular va possar la trompeta per a tapar-se.
DIRECTOR: A ver por favor…¿Quién está tocando con la sordina puesta?
FLISCORNO: A mi me sona per axí d´arrere, crec que es una trompeta.
TIMBALERO: JAJAJA!!  Maestro, es el trompeta que se ha empalmao y estaba tocando con la trompeta para abajo…para disimular….jajajajaja.
TROMPETA:  CALLA! CHIVATO!
TROMPETA SEGONA: CHÉ PRIMO! Corre a pixar a vore si se te passa!
TROMPETA: No me puc alçar...,se m´ha quedat encaixada.
TROMPETA TERCERA: Deixa´m  que estire jo  a vore si puc sacarla…
TROMPETA: PERO TIRA SUAU QUE NO EM FAÇES MAL!!!
TROMBÓN: A vore que feu! Tant de estirar i al final amb tant de meneo voreu la que lieu…
TROMPETA: AAAAAHH! No me tires aixina que cada volta se me posa més duraaaaa.
TROMBÓN: JAJAJAJA, si ja  t´ho he dit jo…deixeume a mí…
El trombó va sacar el móvil i l´hi va ensenyar una foto d´internet en la que eixia un home de 85 anys en els ous penjant i arrugats i al trombó de repént li va pegar un “gatillazo” i es va desempalmar en dos segons….
CONTINUARÁ…”THE MUSICSHOW”
J.M.R.B
(PD. Si te gusta el musicshow, deja un comentario)